dissabte, 30 d’abril del 2016

Els racons del Parc Güell des d’uns altres ulls

ELS RACONS DEL PARC GÜELL DE D'UNS ALTRES ULLS

1. Descripcoó breu de l'element patrimonial 

El Parc Güell és un parc de 17 hectàrees amb grans jardins i amb peculiars elements arquitectònics, dissenyat per Antoni Gaudí.
Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) és l’arquitecte més popular de la història. La seva revolució en el món de l’arquitectura i de les arts plàstiques posa les bases de l’art actual i futur. L’obra de Gaudí es centra en la recerca de la perfecció de l’art, de la perfecció personal i de la perfecció de la societat humana. Ell ho expressava així: "Per fer les coses bé cal: primer, l’amor; segon, la tècnica".

L’arquitecte s’inspirà en les formes de la naturalesa és per això que en el parc trobem nombroses formes ondulades, columnes amb aspectes d’arbres, figures d’animals i formes geomètriques.

Cal destacar que a l’any 1984 el Parc Güell va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.


2. On està situat?

Està situat a la part alta de Barcelona, al vessant del Turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo. Concretament al carrer Olot 5.

Per arribar de la manera més còmoda i pràctica a la Zona Monumental es recomanen tres accessos: el del carrer de Larrard (entrada principal), el de la carretera del Carmel, núm. 23, on hi ha l'aparcament per a autocars turístics, i un tercer, el del passatge de Sant Josep de la Muntanya, al qual s'hi accedeix per escales mecàniques.
  

El parc està situat a 15/20 minuts en metro o cotxe del centre de la ciutat. S'hi pot accedir amb els autobusos 24, 116, el bus turístic de la zona nord, i el metro (línia 3) de Lesseps.


3. Idees claus. Què volem explicar?

Ens centrarem en els diferents espais emblemàtics del Parc Güell per tal d’apropar uns dels arquitectes més importants de Barcelona als alumnes. Els elements que els nens treballaran són el següents:
·        
Sala Hipòstila: formada per 86 columnes, les exteriors estan inclinades per compensar el pes de la plaça. El sostre està format per petites cúpules decorades amb mosaics ceràmics.


L’escalinata i el drac: doble escalinata delimitada per dos murs. Està organitzada en tres trams, pels quals flueix l’aigua de la font. A mitja alçada de les escales es troba l’escut de Catalunya i el drac, tot recobert de mosaics.



 Banc: 110 metres de llarg format per mòduls convexos i còncaus. Està decorat per un  trencadís blanc i per un mosaic ceràmic donant formes abstractes i altres figuratives. 


Pòrtic de la Bugadera: té forma d’una gran onada, subjecte a unes columnes inclinades.


El teatre Grec/plaça Naturalesa: gran explanada que va ser construïda per la celebració de grans espectacles a l’aire lliure. Està situada sobre la sala Hipòstila.


4. Proposta d’activitat:

Model o estratègia educativa: Acció-investigació

Objectius de l’activitat:
  • Disposar d’habilitats per participar activament i plenament en la vida cívica.
  • Identificar característiques de l’entorn per poder-lo descriure.
  • Comprendre i produir missatges orals amb la finalitat d’estudi d’ús quotidià per participar activament en intercanvis comunicatius orals respectant les normes.
  • Valorar els coneixement adquirits  i aplicar-los a noves situacions.
  • Aprendre a treballar de manera cooperativa.
  • Afavorir el desenvolupament personal i les relacions interpersonals.
  • Prendre decisions en equip.
  • Valorar quin recurs és més útil per facilitar la presentació.
  • Interpretar plànols de la ciutat de Barcelona i del Parc Güell per orientar-se.
  • Apropar Antoni Gaudi als alumnes.
  • Familiaritzar als alumnes amb la Història del Patrimoni català.
Descripció i funcionament de l’activitat:

Aquesta proposta didàctica està estructurada per fer-la en tres sessions. La sessió introductòria, de desenvolupament i de conclusió i tancament. La metodologia més adient per aquesta proposta didàctica consisteix en treballar de forma cooperativa, és a dir, els alumnes organitzats en grups, seran els protagonistes i els responsables de construir el seu propi aprenentatge. Al llarg d’aquestes sessions es pretén que els alumnes construeixin aquest coneixement a partir de les seves experiències i de la interacció entre iguals. El paper del mestre es basa en guiar i acompanyar als alumnes durant el procés d’ensenyament i aprenentatge.

SESSIÓ 1: Primer de tot s’organitzarà l’aula en petits grups d’unes 5-6 persones, formant així 5 grups de treball. Cada grup s’encarregarà d’investigar un dels espais emblemàtics anomenats anteriorment convertir-se així en experts de l’element. Un cop els grups estiguin formats se’ls hi donarà a cada grup un dossier amb informació del seu espai a treballar. Tot seguit se’ls entregarà també un mapa del Parc Güell (mida A2/3), en el mapa hauran de situar tots els elements característics que es treballaran. Quan hagin acabat es farà una posada en comú per tal de comprovar que la localització dels espais sigui la correcta.
Després conjuntament es farà una activitat d’orientació en la que els nens, entre tot, hauran de decidir quin és el camí més curt per arribar al Parc Güell des de l’escola. Per acabar la sessió es tornaran a posar en grups per pensar i indicar l’itinerari que hauran de seguir per arribar fins al seu destí.

SESSIÓ 2: Aquesta sessió es farà fora de l’escola, dins del recinte del Parc Güell. Per dur a terme aquesta activitat contarem amb el suport de 3 pares, mare, tutors o familiars voluntaris, ja que cada grup es mourà lliurement pel parc per poder investigar a fons el seu espai.
Una vegada al parc cada grup començarà l’itinerari que havien plantejat i marcat prèviament en els seus mapes. A més, abans de començar a caminar pel parc el mestre/a els hi recordarà que hauran d’anotar tot allò que trobin significatiu per tal de poder explicar-ho després als seus companys.
A continuació cada grup es disposarà anar cap al seu espai d’investigació, recollint les dades i característiques més rellevants que trobin. Una cop finalitzada la seva investigació, s’hauran de posar d’acord tots els membres del grup per decidir quina ruta seguiran per visitar la resta del parc.

SESSIÓ 3: És durà a terme a l’aula, per grups d’experts els alumnes hauran de preparar una exposició de l’espai emblemàtic treballat. Per realitzar la presentació els alumnes disposaran de total llibertat per dissenyar-la, utilitzant els recursos i materials que necessitin a fi de facilitar la seva explicació davant dels companys. En funció de la necessitat de l’alumnat s’anirà adaptant la temporització.

Material necessari:
  • Dossier d’experts.
  • Mapa del parc Güell (A2/3)
  • Fotos representatives dels 5 espais.
  • Pissarra digital.
  • Ordinador.
  • Material fungible.
  • Material de l’exposició: depenent del que cada grup necessiti, tenint en compte els recursos dels que disposa el centre.
Consells i recomanacions:
  • Trucar i reservar dia i hora prèviament.
  • Espai molt turístic, per tant, ens trobem amb una gran afluència de gent i cal estar pendents dels nens.
  • El parc disposa de diferents establiments (serveis, bar, botiges, etc.)
  • El metro queda relativament lluny del parc i hi ha una forta pendent per arribar-hi.
  • L’horari del parc és de dilluns a diumenge de 8:00 a 20:00h.
  • El parc disposa d’accés per a persones amb dificultats de mobilitat. 
 5. Bibliografia:

dimecres, 27 d’abril del 2016

Història mitològica del laberint d’Horta


Història mitològica del laberint dHorta



Laura Mesa,
Anna Montals,
Jordi Puig.





       

1. Descripció de l’element patrimonial
El lloc que volem treballar de Barcelona és el parc del laberint d’horta, molt conegut pel turisme barceloní i per la història. El parc del laberint és, sens dubte, una de les joies de l’Àrea de Barcelona, tant per la situació privilegiada envers la ciutat com per la riquesa botànica, arquitectònica i històrica. A més, és el jardí més antic que es conserva a la ciutat, construit l’any 1791. No tant sols destaca pel gran laberint i els jardins domèstics i romàntics, sinó també per les nombroses instal·lacions d’aigua i les seves peces escultòriques repartides per terrasses del parc que ens transporten a un món clàssic i mitològic.

Les obres van començar quan Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, propietari del terreny i marqués, va crear el disseny d'un jardí neoclàssic en col·laboració amb l'arquitecte italià Domenico Bagutti. L'execució es va fer a càrrec dels mestres d'obres Jaume i Andreu Valls i del jardiner francès Joseph Delvalet i s'acabà l'any 1802. Tot i això no va ser fins l’any 1971 que es va inaugurar com a parc públic municipal. La restauració més profunda es va dur a terme l’any 1994, amb l’ajuda dels diners de la Unió Europea, però avui en dia es segueix cuidant i restaurant petites parts per intentar que es conservi el millor possible.                           WikimediaCommons:

Com a curiositats podem observar que és un lloc d’interès artístic, ja que s’hi ha gravat algunes escenes de pel·lícules com “El perfum”, i també s’hi han realitzat obres de teatre entre les seves terrasses, com ara una de Joan Maragall.  A més, va ser un lloc de trobada reial, alguns reis que van trepitjar aquest parc van ser Carles IV al 1802 i Ferran VII i Alfons XIII l’any 1929.


2. On està situat?
El laberint d’Horta està situat al passeig Castanyers número 1 del barri de Montbau, que pertany al districte d’Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona. Per tant està situat al nord de la ciutat, per damunt de la Ronda de Dalt. Les seves coordenades geogràfiques són aquestes; latitud: 41.4397599 i longitud: 2.1457017. Seguidament podreu veure el mapa extret de Google Maps.


Google Maps

Transport públic:
Per arribar-hi es pot agafar el metro (Parada: Mundet, línia verda “L3”) i caminar una mica, uns 8-10 minuts. Per orientar-te, just quan surts del metro, veuràs el campus de la universitat davant, a partir d’allà has d’anar a la dreta, i pots agafar de referència el Velòdrom d’Horta ja que és un edifici molt visible i el parc del laberint queda just darrera d’aquest, creuant el carrer cap a dalt.
Si la teva opció preferent és l’autobús, prop del parc hi passen els números 27, 73 i 76. Si necessites informació més detallada pots consultar la guia d’autobussos urbans de Barcelona ja que, depén on l’agafis, et quedarà més aprop o no del lloc d’arribada. Tots els que circulin per la ronda de dalt, prop d’aquest espai, et poden anar bé.

Transport privat:
Si prefereixes anar amb el cotxe, és força fàcil. Has d’anar fins la Ronda de Dalt i sortir a la sortida número 4 (Túnel de la Rovira) fins arribar a Mundet. Si vas en altres direccions, per exemple per Besós, hauràs de creuar la Ronda per baix, com si fessis un canvi de sentit, cap a Vall d’Hebron, incorporant-se al passeig de la Vall d’Hebron fins el carrer Germans Desvalls, girant a la dreta. Si penseu que aparcar serà un problema, no patiu, hi ha pàrquings a l’aire lliure a voltant del velòdrom.


3. Idees claus. Què volem explicar?

Pretenem que els nens puguin gaudir de la naturalesa d’aquest laberint i de la seva història. A partir d’aquí volem que ells siguin conscients de tot el que es pot visitar dins d’aquest laberint, basant-nos en la mitologia com a element principal.
L’explicació sobre la mitologia la faran els propis alumnes, per dur un itinerari més significatiu i que es faci amè. L’explicació més de caire natural la farà la mestra.


WikimediaCommons

4. Proposta d’activitat:

Títol de l’activitat:
“Coneixem la història mitològica del Laberint d’Horta!”

Model o estratègia educativa:                                                           
WikimediaCommons
Model educatiu d’itinerari, durarà tot un matí, 4 hores. Hem triat aquest tipus d’estratègia educativa perquè pensem que, el parc del laberint, és un indret meravellós per desenvolupar diverses activitats com ara passejar, jugar, pensar, gaudir de la natura, fer activitats culturals i descobrir la història d’una manera diferent, a partir d’un espai natural molt significatiu en molts àmbits.

Objectius de l’activitat:
     Conèixer la mitologia que es troba a les escultures del parc:
     Distingir les parts històriques que hi ha al laberint, de diferents estils arquitectònics.
     Observar la diversitat de la naturalesa i la bellesa del parc, per veure la seva singularitat.
     Participar explicant una part de l’itinerari els propis alumes, per grups. (Treball cooperatiu).
     Divertir els alumnes fent un joc de grups per a veure qui arriba abans al centre del laberint.

Descripció i funcionament de l’activitat:
De 9:00 a 10:00 aniràn de l’escola al parc del laberint amb el mestre i, un cop arribats a l’entrada, es parlarà del que es farà, fent una petita introducció. S’ha de tenir en compte que el parc obra a les 10:00, així que tenim uns minuts per respondre dubtes i preguntes dels alumnes. Abans de començar, s’ha de tenir present que el professor guiarà aquesta ruta ii farà les parades que cregui convenients segons els temes que hagin escollit els alumnes.  Es calcula uns 10 minuts per cada grup. Seguidament, s’entrarà i començarà l’itinerari.

Imatge de WikimediaCommons de l'entrada del parc.
                                                               
Primer es farà un recorregut per les afores del parc, sense entrar al centre ni al laberint, observant històricament els tipus de jardins i naturalesa que s’observa com ara: la porta inesa, els boixos, els canals, la cascada, el fals cementiri, etc. La mestra serà qui expliqui una mica cada una de les parades naturals del laberint, totes relacionades amb la botànica i l’aigua. Pot durar aproximadament 45 minuts.


En segon lloc, com podeu veure a la imatge anterior, es durà a terme l’itinerari mitològic (podeu veure les parades entre parèntesis). S’ha de tenir en compte que els alumnes hauran buscat per grups de 2 la història mitològica de les figures que trobaran (hauran escollit a classe qui fa què). Abans d’anar al laberint es trobaran amb retaules, que seran les primeres parades d’explicació dels companys: Zeus i Europa(1), Urà i Gea (2), Demèter (3), Amfitriita i Posidó(4)  i, per últim, la figura del minotaure(5).
Seguidament aniran cap al laberint, a l’entrada es trobaran el relleu de marbre amb la història d’ Ariadna i Teseu(6), s’explicarà el grup que li toqui i desprès, entraran al laberint, on, per grups, es farà un joc de qui arriba abans al centre (7). Un cop allà, trobaran, el que seria la terrassa inferior, una estàtua d'Eros(8), allà un grup haurà d’explicar-lo. Sortint del laberint, on també es pot dur a terme el mateix joc, es trobaran  Narcís i Eco (9). La imatge de la dreta és també extreta de WikimediaCommons.
                                                                                                                                                                              
A la terrassa intermèdia, per sobre el laberint, destaquen dos templets d'estil italià amb estàtues de Dànae(10) i Ariadna(11) i columnes toscanes. Al costat de la gran escala. Allà els grups que els toqui ambdues històries mitològiques les explicaran als companys. Un cop fet, es puja al tercer nivell, on es troba un bust de Dionís (12). Allà un altre grup haurà d’explicar la història.

A la tercera terrassa s'aixeca un pavelló dedicat a les nou muses coronat per una escultura que representa l'art i la natura. Darrere del pavelló neoclàssic hi ha un gran estany abastit amb aigua per la font de la nimfa Egèria(13). Aquí es farà la pròxima parada per explicar la història. A més, es pot fer una parada (si el temps ho permet) a les muses, tot i que és una història més complicada i hi ha molts personatges a explicar. La imatge de la dreta també l'hem extret de WikimediaCommons.                                                                                                             
                                                                                                                                             
Material necessari:
-       El suport necessari per dur a terme l’aportació de cada grup d’alumnes al laberint (papers, llibres, fotos…) que ho duran de casa, ja que és una feina prèvia.
-       El petit dossier que donarà la mestra on hi haurà el mapa del parc i els elements principals en fotografies. També, al final, algunes preguntes que realitzaran un cop acabada la sortida, a l’escola.



Consells i recomanacions:
     Treballar prèviament la mitologia i els temes que es duran a terme a la sortida.
     Abans de fer l’itinerari, el mestre s’ha d’informar dels horaris del parc, ja que canvien depèn del mes, i concretar el dia, ja que hi ha un aforament màxim de 750 persones.
     Tenir en compte el temps que es perd caminant pel parc entre parada i parada per no quedar-nos curts.
     Els nens hauran de tenir mitja hora per esmorzar i distreure’s amb els companys entre mig de l’itinerari, per poder deixar de prendre atenció i fer un “break”. Recordar que a dins del parc no es pot menjar, així que s’haurà de sortir un moment a fora i tornar a entrar.

     Veure el preu, en principi per l’entrada de menors tan sols és 1 euro i poc, però per adults s’incrementa a 2 euros i poc. Pel que fa l’entrada a estudiants que tenen el carnet o a jubilats, és gratuïta.
     Si hi ha algun alumne que utilitza moletes no passa res, ja que hi ha accessibilitat per persones de mobilitat reduïda.


5. Bibliografia

Paschkes, Daniel; “Como llegar al parque del laberinto de Horta”. Recuperat al març del 2016 publicat a Happy Barcelona: http://www.happybarcelona.eu/es/parque-del-laberinto-como-llegar.html

Ajuntament de Barcelona “Parc del laberint d’Horta” publicat a Barcelona.cat dins l’apartat de “La meva Barcelona”. Recuperat al març del 2016. Els enllaços són: http://guia.barcelona.cat/es/detall/parc-del-laberint-d-horta_92086011952.html i també http://capdesetmana.bcn.cat/es/detall/parc-del-laberint-d-horta_92086011952.html

Martínez, Tània i alumnes del grau d’educació primària. Recuperat al març del 2016. Publicat a blogspot: http://enigmesbarcelonaieducacio.blogspot.com.es/

“El parc del laberint” a Vikipèdia. Recuperat al març del 2016. Des de la web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_del_Laberint_d%27Horta

“El parc del laberint d’Horta, a Barcelona”, pàgina creada per varies persones en grup. Recuperat al març del 2016. Des de la web: http://www.sortirambnens.com/excursions/excursions-a-parcs-i-jardins/249

Parque del Laberinto de Horta en Barcelona”. Recuperat al març del 2016. Des de la web: http://es.igobarcelona.com/parque-del-laberinto-de-horta/

“Parc del laberint”. Publicat a: Visit Barcelona, Barcelona Turisme. Recuperat al març del 2016. Des de la web: http://www.barcelonaturisme.com/wv3/es/page/537/parc-del-laberint.html

Totes les imatges les hem extret de: https://commons.wikimedia.org excepte el mapa, que és de www.googlemaps.com, tot recuperat al març del 2016.

Moltes gràcies!

dimecres, 20 d’abril del 2016

Com seria Barcelona sense l'Eixample de Cerdà?

1.    Descripció breu de l’element patrimonial:
L’Eixample va sorgir al segle XIX després de l’enderrocament de les muralles de la ciutat (1854-1856) i la necessitat d’expansió de la ciutat. No obstant, no és fins el 1858 que es permet fer un pla per eixamplar la ciutat.
És l’any 1859 quan el consistori barceloní convocà un concurs de projectes urbanístics, on va sortir guanyador el projecte de l’arquitecte Rovira i Trias. Però, paral·lelament, el Govern central va encarregar un altre projecte urbanístic a l’enginyer Ildefons Cerdà. Finalment, el Govern va imposar aquest pla mitjançant un decret que anul·lava la decisió de l’Ajuntament de Barcelona.
Així doncs, l’Eixample es va construir seguint el Pla Cerdà: l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà va dissenyar aquest barri amb una trama quadriculada on les illes tenien forma octogonal de cantonades truncades, per millorar la visibilitat dels vehicles, amb amplis espais per als vianants de la ciutat i jardins interiors a les illes.
Amb el seu pla urbanístic es va crear una ciutat igualitària on no es distingeixen els diferents barris que la componen i evita l’amuntegament de cases tradicionals com en altres llocs de la ciutat. La part central, la Dreta de l’Eixample, va ser el barri de la burgesia, que va introduir a casa seva un estil propi, el modernisme, reflex d’aquell moment. Malgrat que es concentraven en aquesta zona un bon nombre d’edificis significatius, la resta dels que hi havia en altres barris com el Fort Pienc, la Sagrada Família, Sant Antoni o l’Esquerra de l’Eixample van ser influïts per aquest corrent. Tot l’Eixample constitueix un conjunt arquitectònic modernista únic a Europa.



2.    Localització:

Per arribar al lloc de l'inici de la sortida podem arribar-hi amb el metro de la L3 i la L5 a la parada Diagonal, amb les TFGC a l'estació Provença-la Pedrera, amb la RENFE a la parada de Passaeig de Gràcia o bé amb els busos 7, 16, 22, 24 i l'V27.

3.    Idees claus:
*         L’evolució del territori.
*         La importància dels fets històrics per l’època actual (si hagués guanyat l’altre arquitecte, Barcelona seria diferent? Viuria la mateixa gent? Tindria la mateixa funció?
4.    Proposta d’activitat:
Títol de l’activitat: “Com seria Barcelona sense l’Eixample de Cerdà?”
Model o estratègia educativa: Per a aquesta activitat seguirem el model d’investigació-acció.
Objectius de l’activitat:
*         Crear un nou model d’Eixample per a la ciutat de Barcelona.
*         Elaborar un plànol.
*         Investigar l’Eixample actual.
*         Fer conjectures envers Barcelona sense l’Eixample de Cerdà.



Descripció i funcionament de l’activitat:
L’activitat està destinada als alumnes d’educació primària. L’activitat consistirà en la creació d’un propi plànol substituint l’Eixample actual per els seus dissenys. Per a dur a terme aquesta tasca es proposarà als alumnes que es posin a la pell d’un enginyer/urbanista de mitjans del segle XIX, que és quan es va crear l’Eixample actual, i han rebut una carta de l’alcalde de Barcelona que els demana ajuda per ampliar la ciutat i annexar-la als pobles fronterissos com la Vila de Gràcia.
Els alumnes disposaran de tres sessions: la primera serà d’un matí sencer, la segona serà de d’una hora i la tercera ocuparà tota una tarda per investigar i dur a terme la seva proposta. Es treballarà a partir de grups de treball cooperatiu de tres alumnes per grup.
La primera sessió es realitzarà fora de l’aula i consistirà en una sortida pel districte de l’Eixample. La sortida començarà a les 9:30h del matí i acabarà a les 12:30 amb una pausa per esmorzar i una mica d’esbarjo. La sortida començarà a La Pedrera, baixarem pel passeig de Gràcia fins a la Gran Via de les Corts Catalanes, pugem pel carrer de Roger de Llúria fins al carrer d’Aragó, allà pujarem fins al Passeig de Sant Joan on es farà una pausa de 30 minuts per a que els alumnes esmorzin i juguin una mica. Després baixarem per la Diagonal fins al carrer de Sardenya que es pujarà aquest carrer fins arribar a la Sagrada Família, finalment es tornarà pel carrer Provença fins a La Pedrera. És important que abans de començar la sortida els alumnes tinguin un plànol, com a mínim un per grup, per poder assenyalar el recorregut que es farà.
La segona sessió es durà a terme a l’escola, on primerament es posarà en comú el treball realitzat durant el matí pel territori. En segon lloc, els alumnes aniran a l’aula d’informàtica a cercar quelcom informació rellevant per acabar de tenir tot el material i informació necessari per dur a terme la tasca (plànol).
Finalment, en la tercera i última sessió envers el tema a treballar, els alumnes han d’elaborar el seu plànol segons la seva representació de l’Eixample de Barcelona. Com a cloenda parlarem de la figura de Rovira i Trias que va dissenyar un Eixample alternatiu al de Cerdà i farem que els alumnes imaginin com seria la vida dels barcelonins si l’Eixample no fos l’Eixample.
Material necessari
*        Plànols de la ciutat de Barcelona (de diferents èpoques)
*        Material escolar (regla, llapis, goma, etc.)
*        Ordinadors/Tabletes
Consells i recomanacions
*         Anar amb calçat còmode. Avisar a l’alumnat.
*         Donar plànols als alumnes de la ciutat de Barcelona. Aquests plànols es poden agafar a qualsevol punt de turisme.

5.    Bibliografia:
Ajuntament de Barcelona. Districte de l’Eixample. [En línia] [Consultat el 30 de març de 2016]. Disponible a: http://lameva.barcelona.cat/eixample/ca/historia-del-districte
Wikimedia Commons. [En línia] [Consultat el 31 de març de 2016]. Disponible a: